lectures de la missa del diumenge XXIII de durant l'any 4 setembre 2016

DIUMENGE XXIII DE DURANT L'ANY

«ningú no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té»

Lectura del llibre de la Saviesa

Quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot descobrir la voluntat del Senyor? Perquè els raonaments dels mortals són insegurs, són incertes les nostres previsions: el cos que es descompon afeixuga l’ànima, aquesta cabana de terra és una càrrega per a l’esperit, capaç de meditar. Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans, qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel? Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant?
Així s’han redreçat els camins dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del vostre grat, i la saviesa els salva.

Sv 9,13-18

Salm Responsorial

R. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.

Vós feu tornar els homes a la pols dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d’Adam.»
Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit. R

Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se dia,
són com l’herba que s’espiga:

ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s’asseca.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents. R

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l’amabilitat del Senyor reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R

Sl 89,3-4.5-6.12-13.14.17 (R.: 1)

Lectura de la carta de sant Pau a Filémon
Estimat: Jo, Pau, ambaixador de Crist i pres per causa d’ell, recorro a tu intercedint a favor del meu fill Onèsim, jo que l’he engendrat en la fe estant a la presó. Ara te’l retorno com si t’enviés el fruit de les meves entranyes. Jo hauria volgut retenir-lo al meu costat perquè em servís en lloc teu mentre seré a la presó per causa de l’evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no m’hauria agradat obligar-te a fer un favor com aquest, si tu no el feies de bon grat.
Qui sap si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu perquè ara el recobris per sempre, i no com esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però més encara ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor. Per tant, si em comptes entre els qui tenim part en uns mateixos béns, rep-lo com em rebries a mi mateix.

Flm 9b-10.12-17

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.
»Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. ¿No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar.” Si un rei vol anar a combatre amb un altre, ¿no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té.»

Lc 14,25-3

"Estimem molt família i amics i estimem Déu encara més"

Salomó es pregunta quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot descobrir la voluntat de Déu? I ho raona: Si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans —les coses de la terra—, qui hauria estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel?
Només el do diví de la Saviesa li permetrà conèixer què desitja Déu i així guiar el Poble amb la Saviesa que salva.
En la seva carta-targeta a Filèmon, intercedeix l’Apòstol a favor d’Onèsim situant la qüestió com una cosa de tres: l’amo Filèmon, l’esclau Onèsim i l’amic Pau.
Però sempre amb Crist com a únic Senyor de tots tres.
La súplica de Pau és a favor del meu fill Onèsim que he engendrat a la fe estant a la presó. La fugida de l’esclau és vista com a providencial: Qui sap si l’esclau Onèsim es va separar un moment de l’amo Filèmon perquè ara el recobris no ja com esclau sinó com un germà estimat.
Jesús anava amb molta gent: això és ocasió per recordar les condicions per a ser deixeble/seguidor de Jesús.
Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare.. i la pròpia vida, no pot ser deixeble meu.
La sentència no contraposa en disjuntiva l’amor a Jesús i l’amor a la família sota l’esquema «o l’un o l’altre», sinó que estableix un paral·lelisme comparatiu de superioritat sobre la base d’un amor reconegut per tothom com molt alt (l’estima al pare i la mare, l’esposa i els fills) per així concloure que cal estimar Jesús encara més.
No es vol rebaixar l’amor familiar sinó subordinar-lo a l’amor a Déu que enforteix tot autèntic amor. Només amb un amor a Jesús ben alt i fidel viurà el cristià l’amor a Déu amb tota l’ànima, amb tot el cor i amb totes les forces.
Per a un cristià, Déu no pot ser «un valor més».
Dues paràboles il·lustren l’ensenyament de Jesús sobre les exigències de la vocació cristiana. No és prou el desig de construir una torre o d’anar a combatre contra un altre sense la previsió de calcular-ne primer les despeses i deliberar primer si pot fer front al qui ve contra ell.
Per fer realitat la il·lusió de venir amb Jesús cal la virtut de la «prudència» consistent a discernir el bé veritable, i usar els mitjans necessaris per aconseguir-lo

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi